MGM-NUTRICIÓ

NOTA INFORMATIVA MONTSERRAT-REUS

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Thu, 11 Jun 2009 06:48:00 +0000

Un any més ens plau informar-vos de l'organització de la marxa de resistència Montserrat-Reus, i igual que l'any passat us fem saber que la marxa disposa de glucòmetres a tots els controls a disposició de tots els participants que necessitin mesurar la seva glucèmia (glucosa en sang).

Tot això gràcies a la inestimable ajuda del delegat especialista en diabetis de Roche, Agustí Lladó. Des d'aquí el nostre sincer agraïment per la seva col·laboració.

Com sempre podeu realitzar les consultes o comentaris que creieu oportuns a partir del blog o del mail mgm.nutricio@gmail.com.

Cordialment.

Mercè.

--
Mercè Gonzalo Méndez
Diplomada en nutrició humana i dietètica.
Llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments.

COM PERDRE PES I COM NO FER-HO. LES DIETES MIRACLE.

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Fri, 16 Jan 2009 09:08:00 +0000

Com ja vam tractar a l’article anterior, és habitual trobar persones que per un motiu o altre es volen aprimar. Ja que aprimar-nos ens pot proporcionar millora de l’acceptació social i l’autoestima, i també de la salut òssia, cardiovascular, hepàtica (del fetge), etc. En resum de la salut en general. Però també cal recordar que aprimar-se comporta tota una sèrie de canvis en el nostre cos, i amb el nostre cos no s’hi juga!!! No podem oblidar que aprimar-nos, si no ho fem correctament, ens pot comportar problemes, com alteracions electrolítiques (desequilibris de sodi i potassi principalment), manca de vitamines, problemes toxicològics etc. I pot estar lligat a problemes psicològics com l’anorèxia, la bulímia, la ortorèxia, etc.

El fet que hi hagi un gran nombre de persones interessades en perdre pes, fa que alguns individus sense massa escrúpols vegin en aquest fet una font de beneficis econòmics ràpida i fàcil. Amb aquest objectiu difonen dietes d’aprimament de diversos tipus, a través de programes de televisió, revistes de moda, alimentació, etc., que tenen en comú la promesa d’una ràpida pèrdua de pes sense esforç.

Aquestes “dietes miracle”, són fruit de la recerca de beneficis econòmics més que de la promoció d’una alimentació sana i equilibrada i sovint són prescrites per persones sense coneixements científics ni professionals en el camp de la nutrició. El seguiment d’aquestes dietes més enllà d’aconseguir o no l’objectiu de fer perdre pes, són dietes molt poc saludables i que posen en risc la salut de qui les segueix.

Per tant sempre que es vulgui perdre pes s’ha de fer mitjançant una dieta elaborada per un professional i que ofereixi garanties de salut.

Davant la gran allau existent en la publicació de dietes sense fonament científic, al 2007 el Ministerio de Sanidad y Consumo va publicar un informe sobre les anomenades “dietes miracle”, que podeu trobar a la web de l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición, seguint aquest link.

http://www.aesan.msc.es/fr/AESAN/web/destacados/dietas_milagro.shtml

Aquest document te l’objectiu de donar a conèixer aquest tipus de dietes, els seus riscos, i sobretot com reconèixer i diferenciar les “dietes miracle” front a una dieta saludable i adequada, per tal de saber-les distingir i no caure en el parany de seguir una dieta “miraculosa” que posi en risc la nostra salut.

Segons explica aquest document: (Document traduït gairebé de forma literal i amb alguna reducció de les explicacions, podeu trobar el document complert a la pàgina indicada anteriorment).

Les “dietes miracle” indueixen una restricció de l’energia ingerida molt severa, que condueix a deficiències en vitamines i minerals, alteracions del metabolisme i a una monotonia alimentària que les fa insostenibles en el temps i perilloses per a la salut. Es caracteritzen, doncs, per les escasses calories que aporten. Davant aquesta situació, l’organisme reacciona compensant la falta d’energia rebuda amb un augment de la destrucció de les proteïnes corporals, com a font alternativa d’energia, el que provoca una pèrdua de massa muscular i, d’altra banda, la formació de substàncies perilloses per a l’organisme quan la dieta es perllonga en el temps.

No obstant això, qui segueix aquestes dietes interpreta erròniament la pèrdua de massa muscular i, per tant, de pes amb l’èxit del règim escollit, doncs donen resultats espectaculars en pujar a la bàscula durant les primeres setmanes. Això es deu al fet que el teixit muscular és molt ric en aigua, amb el que s’elimina molt líquid en la primera fase. En ocasions aquest procés es reforça amb el consum de diürètics (fàrmacs que promouen l’excreció d’orina), el que condueix a una encara més cridanera pèrdua de pes.

Un problema afegit d’aquestes “dietes miracle” és que afavoreixen una recuperació molt ràpida del pes perdut (efecte “rebot” o “io-io”). La tendència exacerbada a la recuperació del pes es produeix perquè les situacions de dejuni engeguen potents mecanismes nerviosos i hormonals que s’oposen a la pèrdua de pes: major rendiment del metabolisme corporal, amb un major estalvi energètic i increment de la gana. Aquests mecanismes condueixen a una ràpida recuperació del pes perdut quan es torna a menjar de la forma habitual. Aquest pes recuperat es deu predominantment a la formació de teixit gras, que és, precisament, el qual origina problemes de salut i el qual hauríem de reduir amb la dieta (com es va demostrar ja en els experiments realitzats pel gran científic espanyol de la nutrició Professor Grande Covián fa 30 anys).

Els signes que permeten reconèixer una “dieta miracle” són.
- La promesa de pèrdua de pes ràpida: més de 5 kg per mes.
- Es pot fer sense esforç.
- Anunciar que són completament segures, sense riscos per a la salut.

En resum, les dietes molt restrictives, molt baixes en calories, encara que aconsegueixen que el pes disminueixi a curt termini, constitueixen un risc inacceptable per a la salut ja que poden:

1. Provocar deficiències de proteïnes, vitamines i minerals per la falta de consum amb els aliments.
2. Produir efectes psicològics negatius.
3. Desencadenen, fins i tot, trastorns del comportament alimentari (anorèxia i bulímia), de vegades de major gravetat que l’excés de pes que es pretenia corregir.
4. Afavorir l’efecte “rebot” o “io-io”.
5. En abandonar aquestes dietes, les persones que segueixen aquestes dietes no han après a menjar saludablement i tornen als costums que els van fer engreixar.

De forma general, les anomenades “dietes miracle” es poden classificar en tres grans grups:

- DIETES HIPOCALÒRIQUES DESEQUILIBRADES: Aquests règims, amés de ser pobres en energia, solen ser monòtons, a més de presentar nombroses deficiències en nutrients, sobretot si es perllonguen per llargs períodes de temps.
- DIETES DISSOCIATIVES: Es basen en el fonament que els aliments no contribueixen a l’augment de pes per si mateixos, sinó al consumir-se segons determinades combinacions. Aquesta teoria manca de fonament científic i els resultats obtinguts només obeeixen a un menor consum d’energia. A més, aquest tipus de consum és gairebé impossible perquè no existeixen aliments que solament continguin proteïnes o hidrats de carboni.
- DIETES EXCLOENTS: Es basen a eliminar de la dieta algun nutrient. Es coneixen com dietes cetogèniques. Poden ser molt perilloses per a la salut, produint greus alteracions en el metabolisme."
Al article citat trobareu exemples d’aquestes dietes i la descripció més detallada d’algunes d’elles. Com ara, la dieta d’Atkins, la Montignac, la del grup sanguini, etc.
Podríem assenyalar tres punts bàsics per a la pèrdua de pes de forma saludable:

1. És millor adoptar uns bons hàbits d’alimentació, canviant la nostra forma d’alimentar-nos de per vida, que no pas fer règim.

2. El ritme desitjable de pèrdua de pes és de mig quilo a un quilo per setmana, i qualsevol cosa que vagi més enllà possiblement no serà saludable.

3. S’ha de menjar de forma variada, cal prendre cinc racions de verdures i/o fruites per dia, fer un esmorzar complet, limitar els sucres i evitar l’excés de proteïnes i de greixos d’origen animal.
Podeu trobar més informació sobre aquest tema a la web: http://mgm-nutricio.blogspot.com. On també podeu votar els temes per a propers escrits, demanar aclariments sobre els articles, donar suggeriments, puntuar el contingut de la web, etc. També us podeu posar en contacte amb mi per mail. Web: http://mgm-nutricio.blogspot.com. Mail: mgm.nutricio@gmail.com.
Cordialment.

Mercè Gonzalo Mendez.
Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica. UB
Llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments. UB
Certificat Universitari en Nutrició i Esport. INEFC. UB

NOVA SECCIÓ DEL BLOG

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Fri, 31 Oct 2008 15:26:00 +0000

Bon dia a tothom, us invito a consultar o visitar la nova secció del blog.

L'enllaç es el següent, també el trobareu al llistat de pàgines web recomanades amb el títol: Artícles Cel Obert.

http://mgm-nutricio-celobert.blogspot.com/

Aquesta nova secció del blog serà l'espai per a publicacions més curtes que no pas a les que publico generalment a aquest blog. Aquest nou apartat neix de la meva col·laboració amb la revista Celobert en la publicació d'articles relacionats amb l'alimentació, la nutrició i la dietètica.

Igual que sempre, espero la vostra col·laboració per tractar temes que siguin intressants per a tothom, i per avaluar la meva tasca, en els formularis que trobareu també en aquest apartat, per a aquesta finalitat.

Moltes gràcies a tots!

Mercè Gonzalo Mendez

AMPLIACIÓ DE VULL APRIMAR-ME

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Mon, 29 Sep 2008 11:45:00 +0000

A continuació torno a publicar un article que tot i que ja estava publicat anteriorment mancava desenvolupar algunes parts i incloure l'exemple de dieta, sóc conscient que es veu molt petit, si algú te interès em pot demanar que li envii per mail el quadre de la dieta.

atentament,

Mercè Gonzalo Mendez

VULL APRIMAR-ME!! AMPLIAT

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Mon, 29 Sep 2008 11:45:00 +0000

És habitual avui en dia trobar persones que per un motiu o altre es volen aprimar. Per una banda existeixen múltiples motius per desitjar-ho que bàsicament podríem resumir en dos, estètica i salut.

Aprimar-nos ens pot proporcionar millora de l'acceptació social i l'autoestima, i també de la salut òssia, cardiovascular, hepàtica (del fetge), etc. En resum de la salut en general. Però no podem oblidar que aprimar-nos també ens pot comportar problemes, com alteracions electrolítiques (desequilibris de sodi i potassi principalment), manca de vitamines, problemes toxicològics etc. I pot estar lligat a problemes psicològics com l'anorèxia, la bulímia, la ortorèxia, etc.

Per tant cal remarcar que sempre que es vulgui perdre pes, s'ha de fer d'una manera raonada, controlada i en cas que sigui una pèrdua notable, sota la supervisió d'un especialista. Mai seguint les "miraculoses" dietes que podem trobar en fonts no especialitzades i que prometen espectaculars resultats, però no ens poden oferir cap garantia de salut. Precisament perquè moltes de les anomenades dietes son en sí mateixes un atemptat contra la salut.

Entenc per altra banda, que persones amb bon estat de salut que volen perdre algun kilet vulguin fer-ho per sí mateixes. Tot i que una revisió mèdica prèvia mai esta de més, sinó tot al contrari.

Un cop dit això, podem entrar en les diferents etapes del procés d'aprimament. Són totes elles importants i insalvables per aconseguir bons resultats. Són les següents:

Raonament i conscienciació.
Fase d’aprimament.
Manteniment del pes.

1. RAONAMENT I CONSCIENCIACIÓ: La primera fase i ineludible, que sovint passem per alt és el raonament i la conscienciació. Es a dir, ser plenament conscients del que volem assolir, raonar si és necessari que ens aprimem i fins a quin punt ho és. I en cas que ho sigui, tenir clar que no val la pena començar si no ens veiem amb voluntat de fer els canvis alimentaris i d'hàbits necessaris, per arribar fins al final.
Per començar hem de saber la nostra talla i el nostre pes. Es recomanable mesurar-ho en una farmàcia prop de casa, feina o lloc d'estudis. Per poder valorar l'evolució sempre en la mateixa màquina i de forma fiable.

Existeix un paràmetre de mesura, bàsic i molt útil que és de valuosa ajuda en el plantejament inicial. Es tracta del Índex de Massa Corporal: IMC. O Body Mass Index: BMI, en anglès.

La fórmula és la següent: IMC= Pes (Kg)/ Talla2 (m)

Els resultats ens donen les primeres conclusions:

• IMC inferior a 18,5. Pes inferior a lo recomanat o saludable.
• IMC entre 18,5 i 24,9. NORMOPÈS. No és necessari aprimar-se.
• IMC entre 25 i 29,9. SOBREPÈS. És recomanable baixar de pes.
• IMC superior a 30. OBESITAT. És necessari baixar pes, indispensable fer-ho sota supervisió d’un nutricionista - dietista.

Si s'està en normopès, només pot ser justificada la pèrdua de pes, o bé per motius de salut, en aquest cas es necessari fer-ho sota control d'un especialista. O bé si des de fa un temps s'està incrementant de pes i volem frenar-ho.

Si s'està amb sobrepès, sempre es recomanable perdre pes i fer-ho mitjançant el consell d'un expert. Si la pèrdua de pes desitjada és com a màxim de 3 a 5 Kg, la persona pot assumir-la sense consell. Si es vol perdre més pes és necessari fer-ho amb supervisió especialista.

Si es pateix d'obesitat és necessari baixar pes i cal fer-ho amb el control d'un nuricionista -- dietista, i aquest sempre requerirà dades analítiques, etc. per valorar l'evolució.

Existeixen altres paràmetres de control i seguiment, amés del IMC, són per exemple, l'Índex Cintura/Cadera, la pressió arterial, les xifres de colesterol, triglicèrids i lipoproteïnes en plasma, etc. Aquests altres paràmetres poden incidir en la valoració nutricional i de la salut de la persona. Incrementant o disminuint la necessitat d'aprimament, o de dieta controlada en determinats nutrients. La valoració d'aquests pertoca a un especialista en nutrició i dietètica que determinarà la dieta a seguir, en cas que sigui necessari.

Si arribats a aquest punt la conclusió és que és necessari que fem dieta d'aprimament, hem de ser conscients del que això comporta. Estem parlant de la nostra salut, i si la nostra idea és "fer bondat" o seguir una pauta durant 1, 2, 3 o 4 setmanes, i posteriorment tornar a la nostra dieta i hàbits, anem completament errats!! Aprimar-se i mantenir un pes saludable comporta un canvi d'hàbits tant alimentaris com d'esport i salut, de per vida. I això és el que haurem de fer a menys que estiguem contents d'anar augmentant i disminuint pes innumerables vegades al llarg de la nostra vida. Tenint en compte que a més gairebé sempre és major el pes que es guanya que el que es perd...

2. FASE D’APRIMAMENT: Aprimar-se, és qüestió de matemàtica pura. Si ingereixes més del que gastes t'engreixes i si gastes més del que ingereixes t'aprimes. I com les matemàtiques requereix força de voluntat, tant aprimar-se com aconseguir l'aprovat.

Això vol dir que hem de començar a suprimir aliments de la dieta, i menjar molt poc per així consumir poques Kilocalories?
Rotundament NO!
Vol dir doncs que ens hem de "matar" a fer esport per cremar moltes kilocalories? Altrament NO!

Els aliments bons o dolents no existeixen, ni l'exercici miraculós que ens farà desaparèixer la panxa o les cartutxeres tampoc, tot pot ser bo o dolent depenent en la mesura que es prengui o es practiqui.

Així doncs per aprimar-se s'ha de continuar prenent de tot, a menys que existeixin problemes de salut associats. El que haurà de canviar són les quantitats i sobretot els percentatges o proporcions del que prenem.

EL QUE NO S’HA DE FER:
- Suprimir aliments de forma radical a menys que hi hagi motius mèdics per fer-ho.
- Saltar-se àpats per tal de “compensar” un àpat massa abundant o calòric.
- Picar entre hores.
- Abandonar la dieta a causa que no ens hem pogut estar de consumir un determinat aliment altament calòric, i pensem “no val la pena seguir, no ho faig bé, m’he saltat la dieta”.
- Estar-se de sortir a sopar fora o quedar amb amics, per por a no seguir la dieta.

EL QUE S’HA DE FER:
- Prendre sobretot una Dieta Variada.
- Seguir menjant tot tipus d’aliments, en les proporcions correctes.
- No abusar d’aliments rics en sucres o greixos. Com ara salses, productes lactics grassos, com formatges, cremes de llet i nata, precuinats, embotits, productes de pastisseria, i no abusar del oli, principalment fregit. (No engreixa més però es menys saludable).
- Escollir estils de cocció poc greixosos. Ex. Planxa, Microones, bullit, papillote, al vapor, al forn sense massa salsa o oli, etc.
- Seguir un horari, fer un mínim de 4 àpats al dia i seguir la pauta, no saltar-se àpats ni picar entre hores.
- Fer exercici físic de forma moderada però constant.
- Entendre que som humans i ens podem permetre un caprici de tant en tant, ja que fa més bé que mal. El que no podem fer és abusar-ne.

EL RITME D'APRIMAMENT:
El ritme d’aprimament no és millor com més ràpid sigui, la majoria de vegades que es perd pes ràpidament, el que es perd no és greix, sinó aigua i fins i tot, en alguns casos, musculatura. És per aquest motiu que és tant important assolir una dieta equilibrada i practicar exercici físic regular, per mantenir o augmentar musculatura i perdre greix.
El ritme recomanat d’aprimament és de mig kilogram a 1 kilogram per setmana, una pèrdua superior pot posar en perill l’equilibri del nostre cos, i amés la pèrdua de pes serà a base principalment d’aigua, que lògicament caldrà recuperar per mantenir una bona salut.
Atenció amb les dietes miracle!!! De miracle tenen poc...

EL METABOLISME:

El metabolisme és el conjunt de reaccions i processos fisicoquímics que tenen lloc a una cèl·lula. Aquestes reaccions i processos són el que es du a terme contínuament dins el nostre cos per mantenir la vida, i són els responsables de la major part de la despesa energètica d'una persona. (Es podrien arribar a donar excepcions en esportistes d'elit).

En nutrició parlem de metabolisme basal referint-nos a la despesa energètica que el nostre organisme requereix únicament per realitzar les funcions vitals que li permeten mantenir la vida. Aquesta despesa energètica depèn del sexe i del pes, i és independent de l'exercici físic. L'exercici físic és un factor a banda, i que te efecte multiplicador sobre la despesa energètica produïda pel metabolisme basal.

Quan una persona perd pes, el seu metabolisme basal disminueix, disminuint al seu torn, la despesa energètica d'aquesta. Per això, quan una persona perd pes ho ha de fer de una forma lenta i gradual. Ha d'anar disminuint poc, i progressivament la quantitat de Kcal que ingereix i augmentant l'exercici físic per compensar la baixada de la despesa energètica per part del metabolisme basal.

LA DIETA:

La dieta de una persona, és com el DNI, personal i intransferible.
Cada persona és diferent, hi ha múltiples aspectes que incideixen en la nostra dieta i que son diferents en cada una de les persones. Gustos, aversions, nivell d'activitat, entorn i rol social, habilitats culinàries, religió i creences, intoleràncies i al·lèrgies alimentoses, salut en general, i un llarg etcètera.

Per tant una dieta estàndard, no adaptada a la persona, mai serà prou adequada per tractar els problemes nutricionals, de salut o de pes d'una persona. Per tant malauradament no puc oferir-vos el secret per tenir una figura envejable, ni tan sols la dieta perfecte perquè aconseguiu perdre pes. Doncs cal saber les característiques concretes d'una persona per poder elaborar una dieta adequada a cada cas.

El que sí us puc dir, i espero que serveixi d’ajuda, és que:
- La vostra alimentació ha de ser tan variada com sigui possible.
- Heu d’anar introduint canvis a la vostra dieta paulatinament, de manera que no es faci dur seguir la dieta.
- S’ha de jugar amb els aliments i les coccions de manera que es mengi de tot però de la forma més saludable i menys calòrica possible. Escollir les coccions a dalt citades.
- Si teniu gana fora dels àpats podeu prendre infusions amb edulcorant o poc sucre. Si no es suficient podeu prendre fruites amb poc percentatge de sucre, com ara maduixes meló o síndria. O pomes, que tot i ser més energètiques tenen més capacitat de satisfer-nos. També podem menjar amanides vegetals.
- Es necessari que escolliu alguna activitat física, que pot ser tan senzilla com caminar, que pugueu dur a terme regularment i de forma habitual d’ara en davant. Si pot ser a bon ritme, però principalment a un ritme que us permeti fer-ho com a mínim una mitja hora seguida.
- Cal que prengueu consciència que els canvis que dureu a terme no són per a un temps, potser els més estrictes si, però la majoria, són per sempre.

Us adjunto un exemple de dieta variada i saludable, que per descomptat no està adaptada a cap persona, no s’indiquen quantitats, hores ni coccions i només és a títol d’exemple.

Normalment els berenars i esmorzars acostumen a ser més monòtons del que és mostra a l’exemple. He posat més varietat simplement per donar a conèixer altres exemples. També he indicat un exemple d’espècies en un dels dies, per “paliar” la disminució del greix, podem usar espècies per donar més sabor als plats.

És recomanable menjar algun vegetal cru, cada dia, amés de la fruita, així que els dies que no mengem amanida es pot prendre, per exemple, un tomàquet amanit o una pastanaga crua o una mica d’enciam o una mica de cogombre, etc. Com a acompanyament d’un segon plat, ja sigui al mig dia o al vespre.

DIETA:

Abreviatures:
GALETES M. : Galetes Maria. Sense sucres o greixos afegits.
FORM. BL. : Formatge banc o fresc estil Burgos.
V. :Verdura en general.

3. MANTENIMENT DEL PES: Finalment arriba la última etapa i no menys important. Després dels esforços realitzats per aconseguir un pes i una silueta amb el que ens sentim còmodes, ho hem aconseguit, estem satisfets de la nostra imatge i de nosaltres mateixos.

I ara què?
Podem sortir al carrer a passejar i comprovar lo bé que és respira i es camina amb uns kilets de menys? Sí, perfecte.
Podem quedar amb els amics per prendre alguna cosa, dinar o sopar? Sí, per descomptat.
Ens podem oblidar de la dieta doncs ja ho hem aconseguit? No, de cap manera!!! No volem llençar l'esforç que ens ha dut fins aquí, oi? Si la resposta és no, la conclusió es que hem de seguir cuidant dels nostres hàbits alimentaris i d'activitat física.

Hem de recordar que quan una persona baixa de pes, disminueix alhora la despesa energètica originada pel seu metabolisme basal. Per tant tornar a prendre els hàbits anteriors suposaria tornar al pes anterior o inclús a més. Probablement durant el període de pèrdua de pes hem seguit alguna mesura un pèl més dràstica, que ara ja no cal seguir. Doncs ara ja no hem de seguir baixant sinó que hem de mantenir el pes assolit. Però si es descuiden els hàbits, i baixem la guàrdia, és molt i molt fàcil tornar al pes anterior o inclús superar-lo.

Això no significa que de tant en tan no ens podem permetre un extra. La paraula ho indica, és extra, i si és fa de tant en tant no hi ha problema, però si es transforma de extra a hàbit, també es transforma de plaer a problema.

Espero sincerament que aquest article serveixi d’ajuda o guia a aquelles persones interessades en perdre pes. Ànims! Tot és força de voluntat!

Ja podeu votar el tema dels següents escrits en aquest blog, on com sempre, podeu consultar si voleu més informació, teniu dubtes o suggeriments. O també per mail: mgm.nutricio@gmail.com.
Cordialment.

Mercè Gonzalo Mendez.

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica.
Llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments.
UBCertif. Universitari en Nutrició i Esport. INEFC. UB

ENQUESTA SOBRE DIABETIS TIPUS II

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Sun, 10 Aug 2008 11:44:00 +0000

Bon dia a tothom,

Us vull demanar la vostra col·laboració amb el treball de recerca que esta desenvolupant una noia, l'Andrea Horas, sobre la diabetis tipus II.

Amb motiu de la seva recerca ha d'obtenir 500 enquestes de diabetics tipus II i em demana la difusió de l'enquesta al blog perquè tothom qui hi pugui col·laborar la respongui.

Aqui teniu part del seu mail:

Bona tarda,

Sóc l’Andrea Horas, tinc 16 anys i estic fent el treball de recerca sobre la Diabetis Mellitus tipus 2 . La part pràctica del meu treball consisteix en fer un gran nombre d’enquestes a persones amb aquesta malaltia (unes 500). M’està resultant força difícil aconseguir aquest nombre tan elevat d’enquestes tot i que m’he posat en contacte amb moltes associacions de diabètics. Em preguntava si podries ajudar-me penjant l’enquesta en el teu blog de manera que la puguin respondre els malalts.

Moltes gràcies.

Cordialment,

Andrea Horas

andriu_h@msn.com (entre andriu i la h hi ha un guió baix que no es veu).

L'enquesta es en format word i la podeu descarregar de dues maneres:

1. Enganxant aquesta adreça a la barra de direccions: http://www.secfreddis.org/dietista/ENQUESTA SOBRE LA DIABETES TIPUS II blog.doc

2. Clicant al primer link de la secció de vincles electrònics d'aquest blog que trobareu a la dreta d'aquest escrit.

Un cop descarregat l'arxiu, quan tingueu les respostes, envieu-les al mail: andriu_h@msn.com, que també es troba indicat a la part inferior del full de l'enquesta.

Tant l'Andrea com jo us agrairíem que la contestessiu en cas que sigueu dibateics tipus II, i també, en qualsevol cas, que en feu difusió!!!

Moltíssimes gràcies!!!

Mercè.

PROBLEMES AMB EL MAIL

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Wed, 30 Jul 2008 14:37:00 +0000

Degut a problemes amb l'enviament de correus es possible que algú que m'hagi fet una conslta no hagi rebut resposta. Jo he contestat tots els mails, no en tinc cap pendent, per tant si no heu rebut la meva resposta poseu-vos de nou en contacte amb mi i us la tornaré a enviar.

Gràcies i perdoneu les molèsties.

Mercè Gonzalo.

ARTICLES CEL OBERT

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Sun, 29 Jun 2008 11:48:00 +0000

Anuncio la publicació d'una nova revista al Baixa Gaià, s'anomena Cel Obert, es tracta d'una revista mensual que tracta temes d'actualitat, comerç i oci de tota la zona. La web, encara en construció, de moment funcionen només els apartats en castellà, és la següent: http://www.celobert.com.es/

A la revista podreu trobar cada mes un article sobre alimentació i nutrició escrit per mi. I després de l'estiu començaré a publicar els articles al blog. Si teniu cap dubte podeu consultar sense compromís.

Atentament,

Mercè Gonzalo Mendez

VOTA EL TEMA DEL SEGÜENT ARTICLE

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Fri, 02 May 2008 15:35:00 +0000

Ja podeu votar per quin voleu que sigui et tema del següent artícle.
I també puntuar el contingut d'aquest blog.

Trobareu les enquestes a la columna de la dreta, sota els vincles electrònics.

També em podeu fer arribar sugerències, com sempre, a través dels comentàris de la pàgina web o bé al correu: mgm.nutricio@gmail.com

Qualsevol proposta, consulta o crítica serà benvinguda!!

Salut!

Mercè.

BLOG SOBRE MARXES DE RESISTÈNCIA

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Fri, 25 Apr 2008 08:07:00 +0000

Us convido, amb permís del seu autor Jose Ballano, a visitar aquest blog sobre marxes de resistècia, en el qual, permanentment actualitzat, hi trobareu comentaris, informació i explicacions sobre moltes de les marxes organitzades per la FEEC, i d'altres.

http://jobamo.blogspot.com/

Salut!

Mercè Gonzalo.

MARXES DE RESISTÈNCIA

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Sun, 16 Mar 2008 09:31:00 +0000

Marejos, mals de cap, punxades a les articulacions, rampes, lleugeres pèrdues de consciencia, vòmits, sensació de fatiga inhabilitant... Són fenòmens, molts d'ells íntimament relacionats, que s'esdevenen relativament sovint quan es duen a terme marxes o caminades de resistència. Col·loquialment coneixem el conjunt de varies d'aquestes complicacions amb el nom de "pajaras".

La prevalença d'aquests símptomes és molt variada, depenent de la fisiologia de la persona, l'entrenament, l'estat de salut, el tipus de marxa, les condicions meteorològiques... I també sense cap mena de dubte, la forma i mètodes amb els que la persona afronta la marxa, el que significa: el ritme que assumeix, la pauta d'hidratació i alimentació, el tipus de vestuari i calçat, etc.

Per tant, alhora d'afrontar una marxa de resistència hem de tenir en compte tots aquests factors per tal de realitzar la prova amb les màximes garanties i evitant posar l'organisme en una situació de risc innecessari.
Cal tenir sempre present que l'esport de resistència en part es una forma de superació personal però que cal realitzar sempre sota la premissa de gaudir, i no de patir (soc perfectament conscient que en alguns moments "toca" patir una mica, i que la voluntat d'aconseguir una fita "tira molt"), però posar el cos al límit comporta riscos com ara la pèrdua de consciència, que fora de control podrien arribar a ser molt perillosos.

Les principals alteracions que es produeixen en aquest tipus de marxes o proves poden estar causades principalment per dos factors.

Un d'ells seria la disminució de la glucèmia per sota els valors adequats, és el que anomenem hipoglucèmia. Aquesta es pot produir quan s'esgoten les reserves de glucogen muscular i se segueix fent exercici. I també per una mala metabolització de la glucosa, que generalment es pot produir en prendre grans concentracions de sucres simples. Per tant, la causa de base seria o bé una disfunció metabòlica, o generalment una pauta incorrecta d'alimentació i beguda.

L'altre factor, generalment el principal, és la deshidratació del organisme i la incapacitat d'aquest per mantenir la temperatura corporal dins els marges de normalitat. Aquesta situació pot venir provocada per una mala pauta de hidratació, manca d'entrenament en les condicions climàtiques de la prova, situacions meteorològiques extremes, vestuari inadequat que podria provocar sudoració excessiva o pel contrari podria inhibir la transpiració, etc.

Podríem agrupar els tipus d'alteracions o molèsties en tres grans grups:

ALTERACIONS NEUROLÒGIQUES: Marejos, pèrdua de consciència...

Les alteracions de l’estil desorientació, mareig, visió borrosa, esgotament desmesurat, pèrdua de la consciència etc. Son principalment provocades per la deshidratació. La forma d’evitar, per tant, aquestes complicacions és mantenir una adequada pauta de hidratació.

ALTERACIONS MUSCULARS: Rampes, punxades articulars...

Les rampes i punxades articulars com demés complicacions musculars, generalment es produeixen a causa de un desequilibri electrolític, entre la concentració d’electròlits intracel·lular i extracel·lular. Aquest desequilibri ve generat igual que en el cas anterior per la deshidratació.

ALTERACIONS GASTROINTESTINALS: Malestar gàstric, vòmits...

Les molèsties gàstriques durant l'exercici, amés de per una possible deshidratació, com en els casos anteriors, pot ser deguda a múltiples factors. Com ara: prendre aliments poc provats durant la realització d'esport, nervis o tensió emocional, excés de fibra, prendre begudes massa concentrades o amb excés de cafeïna, exercici molt intens, incompatible amb la funció digestiva.

El vòmit, com a alteració gastrointestinal límit, en cas d'exercici, sovint es produeix per la incapacitat del nostre organisme de metabol·litzar els aliments (realitzar la digestió, etc) al mateix temps que es realitza activitat física.

Per dur a terme la digestió, el nostre organisme necessita que gran quantitat de sang es concentri al voltant del aparell digestiu, per realitzar la metabol·lització dels aliments (això resta sang als altres òrgans i músculs del cos, per això, sovint desprès de menjar tenim fred).
Amb l'exercici passa igual, bona part de la sang es "reclamada" pels músculs, per al seu funcionament. Si les dues activitats es duen a terme simultàniament l'organisme ha de "dividir" la sang per fer les dues funcions. Aleshores, si el volum d'aliment a metabol·litzar es alt, i el nivell d'exercici també, les dues activitats es fan incompatibles, de manera que s'atura la digestió. Si en poc temps no es baixa considerablement l'exercici, de manera que es pugui remuntar el nivell de sang a l'aparell digestiu i seguir amb la digestió, l'organisme com a defensa "indueix el vòmit".

PAUTES PER A UNA ADEQUADA ALIMENTACIÓ I HIDRATACIÓ.

Amés de dur a terme una alimentació, hidratació i entrenament adequats en els dies previs a la prova, cal tenir en compte:

HIDRATACIÓ:

Ha de quedar clar que aquestes recomanacions son generals i que s’han d’adaptar segons la climatologia: temperatura, humitat, vent... i també segons la persona: superfície corporal, capacitat de suar, és major com més entrenada esta la persona, etc.

PRECOMPETICIÓ: És recomanable prendre mig litre d’aigua mitja hora abans de començar.

COMPETICIÓ: S'aconsella prendre volums de líquid d'uns 150 -- 200 ml (un bon got, o mitja llauna) cada 20 -- 40 minuts (màxim cada 45 min.). La beguda preferiblement ha de ser fresca, per afavorir-ne l'absorció, però no freda, es preferible a temperatura ambient que massa freda. El tipus de beguda a prendre, dependrà de la durada de la proba. Tractant-se de proves llargues en que la sudoració es important i per tant també la pèrdua d'electròlits i la despesa energètica, és recomanable prendre begudes isotòniques. La concentració d'aquestes en hidrats de carboni ha de ser entre el 5 i el 8% (un perfil de carbohidrats adequat seria a base de Fructosa, Sacarosa, Maltodextrines i Glicerol, de manera que en conjunt obtenim la concentració citada). I un aport de minerals, principalment Sodi (Na) i menys Potassi (K). Es poden trobar begudes isotòniques comercials amb aquestes característiques. Son adequades per prendre en aquestes circumstàncies però no habitualment, on la rehidratació amb aigua és la més adequada.

POSTCOMPETICIÓ: Es recomana seguir una pauta de hidratació similar a la de competició durant les següents 1-2 hores, però bevent un volum de líquid major i fer-ho més freqüentment (200 -- 300mL cada 20 minuts). Les begudes poden ser isotòniques però es recomanable que tinguin major concentració de sucres, principalment de ràpida absorció. Són recomanables els sucs de fruites, les fruites senceres (ex. Taronja) i sucs de tomàquet, pastanaga amb fruites...

NOTA: No son recomanades, ni en les hores prèvies a la competició ni durant aquesta, les begudes amb alcohol o cafeïna, degut que son diürètiques i podrien afavorir la deshidratació. (La cafeïna pot ser millor tolerada en cas que l'individu estigui acostumat al seu consum, però no es recomanable abusar-ne).

Per altra banda, beure la mateixa quantitat que es recomana però agrupant els volums en menys tomes afavoreix la diüresi, donant lloc a major deshidratació.

ALIMENTACIÓ:

En el cas de l'alimentació les pautes han de ser encara més personalitzades i adaptades a la prova que en el cas de la hidratació, per tant únicament donaré unes pautes estàndard, que cal modificar en funció de la persona i la prova.

PRECOMPETICIÓ: Es recomanable seguir una alimentació equilibrada durant qualsevol etapa de la vida i sota qualsevol situació addicional com ara la realització d'esport. Podem considerar adequat en una fase prèvia a una competició de resistència un major consum de hidrats de carboni (55-65% del total energètic de la dieta), per tal d'augmentar les reserves de glucogen muscular. No és necessari augmentar la quantitat de proteïna (15%), i podem mantenir o augmentar lleugerament el consum de greixos, especialment monoinsaturats (com el oli d'oliva) (20-30%)

COMPETICIÓ: Com a premisses principals, hem de tenir en compte que el cos te una capacitat limitada de digestió i metabolisme simultània a l'exercici. (800mL/h), tot el que prenguem per sobre d'aquest volum ens pot ocasionar molèsties gàstriques i vòmits, es recomanable baixar el ritme o aturar-se al sentir les primeres molèsties. Per altra banda l'alimentació que prenguem durant la realització d'exercici, no eleva el glucogen muscular, però si manté la glucèmia i ajuda a mantenir les reserves de glucogen muscular. L'alimentació per tant també ha de ser en forma fraccionada en volums no massa grans. Es recomana prendre aliments rics en hidrats de carboni, racions de uns 50g de HC per hora. Amb aliments com per exemple: pomes, plàtans, mandarines, galetes, barretes de cereals, fruita dessecada, fruits secs, xocolata...

POSTCOMPETICIÓ: Amés de una bona reposició hídrica i mineral, es important refer els dipòsits de glucogen muscular. Les hores posteriors a l’exercici son el moment idoni per fer-ho, ja que el múscul esta “receptiu” per tornar a una situació “normal”. Per tant cal prendre aliments rics en hidrats de carboni (>65%), pobres en greix (<20%)>

NOTA MONTSERRAT-REUS: Estic molt contenta de poder-vos anunciar un pas més per l'adaptació de la marxa de resistència Montserrat-Reus a tot tipus de participants. Com ja vaig comentar fa un temps a la web hem fet gestions per proveir els controls de la cursa amb glucòmetres per facilitar la realització de la prova a persones diabètiques i amb alteracions de les glucèmies (hipoglucèmies reactives, etc) que requereixen dur a terme controls periòdics de glucèmia. Doncs bé, gràcies a la casa comercial ROCHE Diagnostics S.L., i a la inestimable col·laboració del delegat especialista en diabetis: Agustí Lladó Comas. Disposem d'aquests aparells.

Com sempre, si voleu més informació, teniu dubtes o suggeriments, ho podeu consultar per mail: mgm.nutricio@gmail.com.

Cordialment.

Mercè Gonzalo.

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica.

UBCertif. Universitari en Nutrició i Esport. INEFC. UB

ARTICLE SOBRE L'EVOLUCIÓ DE L'ALIMENTACIÓ

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Sun, 02 Mar 2008 19:49:00 +0000

Si voleu fer-li una llegida, aquí teniu un article que parla sobre l'evolució de l'alimentació en els últims anys i com l'alimentació i l'estil de vida actuals poden disminuir l'esperança de vida.

http://www.nutrar.com/detalle.asp?ID=11027

Salut!!

Mercè Gonzalo

GLUCÒMETRES MONTSERRAT - REUS

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Thu, 24 Jan 2008 12:11:00 +0000

Estic molt contenta de poder-vos anunciar un pas més per l'adaptació de la marxa de resistència Montserrat-Reus a tot tipus de participants.

Com ja vaig comentar fa un temps hem fet gestions per proveir els controls de la cursa amb glucòmetres per facilitar la realització de la prova a persones diabètiques i amb alteracions de les glucèmies (hipoglucèmies reactives, etc) que requereixen dur a terme controls periòdics de glucèmia.

Avui us puc confirmar que gràcies a la casa comercial ROCHE Diagnostics S.L., i a la inestimable col·laboració del delegat especialista en diabetis: Agustí Lladó Comas. Disposem d'aquests aparells.

Es proveiran amb mesuradors de glucèmia ACCU- CHECK Aviva tots i cada un dels 10 controls de la marxa i també se'n podrà disposar a la sortida.

Per més informació sobre aquest tipus de aparells, altres, diabetis i molts altres temes d'interès, us adjunto les pàgines:

Pàgina de referència:

http://www.accu-check.es/

Pàgina específica dedicada a aquest tipus de glucòmetres:

http://www.accu-chek.es/es/rewrite/content/es_ES/2.4.4:40/article/ACCM_general_article_2866.htm

Cada un dels mesuradors anirà acompanyat de 10 tires reactives i de llancetes d'un sol ús.

Agrairíem ens comentéssiu qualsevol dubte al respecte.

Per altra banda ens agradaria que les persones interessades en realitzar la marxa i utilitzar aquest nou servei ens ho comuniquéssiu mitjançant un comentari al blog o bé posant-vos en contacte amb mi, al mail: mgm.nutricio@gmail.com

Atentament.

Mercè Gonzalo Mendez

Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica.

DIABETIS MELLITUS: ALTRES ASPECTES

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Tue, 11 Dec 2007 23:18:00 +0000

Com a continuació amb el tema de diabetis, exposaré les principals complicacions i recomanacions. I també he adjuntat un llistat d’adreces d’interès relacionades amb la diabetis. Desitjo que sigui del vostre interès i espero que em feu saber qualsevol dubte, recomanació o comentari al respecte, al mail indicat al final del article.

Les complicacions de la diabetis mellitus:

Les complicacions associades a la diabetis es deuen fonamentalment als nivells elevats de glucosa en sang. La conseqüència de les hiperglucèmies de manera repetida al llarg del temps es un deteriorament del sistema circulatori i de les fibres nervioses perifèriques, degut a l’afectació dels vasos sanguinis que transporten oxigen a aquests nervis. Els nervis afectats poden deixar d’enviar missatges al cervell, o fer-ho lentament o erròniament. La neuropatia diabètica és el terme mèdic amb el que es coneixen els problemes relacionats amb el sistema nerviós i causats per la diabetis.

Per tant un mal control de les glucèmies provoca danys principalment a nivell circulatori, en general cardiovascular. Com a conseqüència es poden produir tota un sèrie d’alteracions vasculars i nervioses relacionades amb aquest fet. Un exemple es el deteriorament que pateixen alguns nervis relacionats principalment amb els peus, també es poden veure afectades altres extremitats, i la retina. Els danys a la retina també poden ser generats per l’augment de la pressió arterial que se sol produir amb el deteriorament i engrossiment de les parets arterials.

Per altra banda també es poden generar problemes a nivell nefrològic, dels ronyons, ja que l’alteració en la metabolització de la glucosa pot provocar un excés de proteïnes a nivell sanguini que s’han d’excretar a través dels ronyons. I per tant en la orina, és el que anomenem proteïnúria. Això comporta un treball extra pels ronyons en el que es troben implicats diversos mecanismes neurohormonals, i que pot degenerar en una insuficiència renal.

Finalment les concentracions elevades de glucosa també afavoreixen la proliferació dels bacteris que formen la placa bacteriana, amb lo qual es poden produir danys a les genives, en forma de lesions, genives irritades i sagnants, etc.

Em parlat de patologia cardiovascular en general, aquest es un món ampli i complex de múltiples factors estretament relacionats. El deteriorament de les arteries comprendrà alteracions com la hipertensió arterial i la mala circulació sanguina en general. Però per altra banda la diabetis també afecta negativament a la metabolització dels greixos de manera que hi ha predisposició a l’alteració dels nivells de les lipoproteïnes sanguínies i el colesterol. Sobretot en els casos que la diabetis es vegi afavorida pel sobrepès o la obesitat, i la manca i dèficit d’exercici físic.

Existeix un conjunt d’anomalies relacionades amb el metabolisme de la glucosa i els greixos, que combinades es coneixen com a Síndrome metabòlic o Síndrome X.
Aquest es diagnostica quan una persona compleix 3 o més factors dels següents: obesitat abdominal (contorn de cintura: homes > 102 cm, dones > 88 cm), nivells elevats de triglicèrids, nivells baixos de colesterol HDL (lipoproteïna d’alta densitat), pressió arterial alta i hiperglucèmia en dejú. Malgrat que les organitzacions sanitàries difereixen lleugerament en quant als criteris exactes.

Tots aquests factors estan interrelacionats i tenen com a conseqüència un augment important de la probabilitat de patir problemes cardiovasculars greus com l’AVC. (Accident Vascular Cerebral).

Podríem resumir les complicacions en:
- Patologia cardiovascular.
- Síndrome X.
- Nefropatia diabètica.
- Neuropatia diabètica.
- Peu diabètic.
- Retinopatia diabètica.
- Afectació de les genives.

Probablement llegir o conèixer tota aquesta sèrie de complicacions resulti una mica alarmant, però cal saber que totes elles es poden minimitzar i retardar amb un bon control de les glucèmies, una alimentació equilibrada i exercici físic adequat.

Recomanacions generals:
- Seguir una dieta saludable, adaptada a les necessitats individuals de cada persona. La que el seu nutricionista o metge li hagi recomanat.
- Es recomanable realitzar 4-5 àpats al dia, ja que d’aquesta manera es facilita que els nivells de glucosa en sang es mantinguin estables durant tot el dia. Preferiblement seguint un horari.
- Realitzar exercici físic, si pot ser cada dia. Uns 30 minuts. Sinó al llarg de la setmana ha de sumar un mínim de 150 minuts.
- Complir la pauta de insulina i/o medicació establerta pel seu metge, infermera o dietista. Seguint al màxim l’horari o normes establertes.
- Medir les concentracions de glucosa cada dia, seguint les pautes que se li hagin establert segons la seva medicació i anotant els valors en un full o llibreta de registre. Cal que avisi al seu metge si els resultats són massa alts o massa baixos durant 2-3 dies.
- No fumar.
- Limitar les begudes alcohòliques, seguint les pautes indicades per l’equip mèdic.
- Realitzar les revisions periòdiques marcades pel metge endocrinòleg i altres especialistes i s’escau.
- Revisar-se els peus diàriament, per si presenta ferides, talls, ampolles, inflor, vermellor o les ungles adolorides.
- Anar regularment al oftalmòleg, per comprovar que la pressió ocular es adequada, no hi ha presència de glaucoma, etc.
- Raspallar-se les dents diàriament, preferiblement després de cada àpat, utilitzar fil dental i mantenir en general una bona higiene i cura dental i bucal.
- Mantenir un pes adequat.
- Assolir i mantenir un nivell i perfil lipídic en sang correcte.
- Prendre preferiblement aliments frescos i poc processats, assegurant una ingesta nutritiva òptima que cobreixi les necessitats de tots els nutrients essencials i micronutrients.
- Controlar la quantitat de sodi de la dieta.
- Afavorir el normal creixement, en el cas dels nens.
- Combinar aquestes recomanacions amb les pròpies d’una embarassada en el cas de diabetis gestacional o simultaneïtat de diabetis i embaràs.

El tractament del diabètic s’ha de basar en tres pilars: Dieta, exercici i medicació.

Entenem l’administració de insulina com a part de la medicació.

L’objectiu principal en l’atenció de una persona diabètica es mantenir els seus nivells de glucèmia estables i dins dels límits normals.

Adreces de pàgines web d’interès en diabetis:

– Associació Catalana de Diabetis (ACD) ). www.acdiabetis.org
– Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) www.diabetis.org
– Sociedad Española de Diabetes (SED) www.sediabetes.org
– American Diabetes Association (ADA) www.diabetes.org
– European Association for the Study of Diabetes (EASD) www.easd.org
– Federación Española de Asociaciones de Educadores en Diabetes (FEAED) www.feaed.org
– Diabetes Education Study Group (DESG) www.desg.org
– Federation of European Nurses in Diabetes (FEND) www.fend.org
– Sociedad Española de Nutrición Comunitaria (SENC) www.nutricioncomunitaria.es
– Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas (AEDN) www.aedn.es
– Sociedad Española de Nutrición Básica y Aplicada (SENBA) www.senba.es
– Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición (SEEN) www.seenweb.org
– Sociedad Española para el Estudio De la Obesidad (SEEDO) www.seedo.es
– Societat Catalana de Pediatria www.acmb.es
– Sociedad Española de Endocrinología Pediátrica www.seep.es
– Departament de Santitat de la Generalitat de Catalunya www/gencat.net/sanitat

Us recordo que el meu e-mail per qualsevol, dubte, suggeriment o consulta, és el següent: mgm.nutricio@gmail.com

Salutacions cordials. Mercè Gonzalo. Diplomada en nutrició humana i dietètica.

DIABETIS MELLITUS

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Thu, 29 Nov 2007 18:34:00 +0000

Desde la s.e.c.f. reddis estem fent gestions per facilitar la marxa Montserrat-Reus a les persones amb diabetis. Amb mesures com la disponibilitat de glucòmetres als diferents punts de control, i l'habituallament d'aliments específics o si més no dels quals es més fàcil saber-ne la composició, per tal de tenir-la en compte.

Degut que les gestions no son sencilles, sobretot tenint en compte que s.e.c.f. reddis es un club sense ànim de lucre, que es mou per la bona voluntat dels qui col·laborem.

Agrairiem que si algú troba interessant aquesta idea d'adaptar la marxa ens ho faci saber mitjançant l'apartat de comentaris que es troba sota aquest article. D'aquesta manera ens donareu un motiu més per lluitar per aquesta causa. I també més força per demanar el que calgui.

Aprofito per recordar-vos que en les properes setmanes publicaré la segona part de l'article de DM, si teniu algún suggeriment per fer també serà benvingut.

Atentament.

Mercè Gonzalo Méndez.

DIABETIS MELLITUS: CONCEPTES I RECOMANACIONS BÀSIQUES

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Fri, 28 Sep 2007 18:24:00 +0000

La diabetis es un tema molt ampli i per tant en aquest article, que elaboro prèvia demanada, només tractaré d’introduir els conceptes i recomanacions generals.

La diabetis es una patologia relacionada amb la metabolització de la glucosa, i per tant estretament relacionada amb l’alimentació. Existeixen diferents tipus de diabetis:

La diabetis tipus I: DMID (Diabetis Mellitus Insulino Depenent)
Es una patologia que es deu a la incapacitat de unes determinades cèl·lules del pàncrees, anomenades cèl·lules β, a produir insulina. Un diabètic tipus I produeix gens o molt poca insulina. El procés d’aparició de la malaltia es curt, de mesos o setmanes d’evolució. En principi pot aparèixer a qualsevol edat, malgrat que l’aparició de la malaltia se sol produir durant la infància o l’adolescència. Sembla que hi ha un factor hereditari, ja que 2 de 3 diabètics pertanyen a una família amb història de diabetis. Però l’herència no es determinant per la seva aparició, depèn d’altres factors poc coneguts.

El fet de no produir insulina te com a conseqüència la incapacitat de metabolitzar la glucosa, el que significa no poder assimilar els aliments que prenem. Per tant, fins l’any 1921, en que es va descobrir la insulina, la diabetis tipus I era una malaltia mortal. Ara, molt al contrari, gràcies als avenços científics un diabètic pot viure amb força normalitat sempre i quant segueixi el tractament, seguiment i control adequats, amés de un estil de vida saludable, tant pel que fa l’alimentació, com en referència a l’activitat física.

El tractament de la diabetis tipus I se sol basar en la injecció de insulina exògena, en relació amb la ingesta (aportació de CH dels àpats) i activitat de la persona.

La diabetis tipus II: DMNID (Diabetis Mellitus NO Insulino Depenent)
Es la forma més estesa de diabetis. Les persones afectades per aquesta patologia solen ser adults majors de 40 anys, i habitualment amb sobrepés o obesitat. En aquest cas el problema no prové de la incapacitat de produir insulina, ja que malgrat que la secreció d’insulina d’aquests diabètics pot ser menor a lo habitual, en molts casos es normal o fins i tot augmentada. El problema en aquest cas es la disponibilitat o funcionalitat dels receptors cel·lulars de la insulina. Es diu que aquestes persones son resistents a la insulina, i per tant son necessàries concentracions de insulina en sang molt altes, per mantenir la glucèmia (glucosa en sang) adequada.

Aquest pacients son tractats generalment amb medicació oral (hipoglucemiants) que faciliten l’entrada de glucosa a les cèl·lules per diferents mecanismes. I en alguns casos amb injecció d’insulina, per augmentar la concentració d’aquesta en sang i possibilitar el control de la glucosa. En aquests pacients amés la disminució del pes, mitjançant un control alimentari i la realització d’exercici físic pot comportar la normalització de les glucèmies. De manera que es pugi disminuir i fins i tot suprimir la medicació.

Diabetis gestacional:
Pot aparèixer com a patologia temporal únicament durant el període d’embaràs degut als múltiples canvis metabòlics que experimenta l’organisme. Generalment es insulino depenent, i “marxa” un cop finalitza l’embaràs, però de vegades es un símptoma de futures complicacions de les glucèmies. I per tant cal prendre-ho com un avís i seguir un estil de vida saludable.

Diabetis secundària:
En aquest cas tant es pot tractar de diabetis tant depenent com no depenent de insulina. La diferència principal amb les anteriors es que es deu a una altre patologia que la provoca. La diabetis secundaria pot aparèixer com a conseqüència de malalties com ara: Acromegalia, síndrome de Cushing, hipertiroidisme, o per cirurgia del pàncrees.

Els següents gràfics ens indiquen el que ocorre en les cèl·lules dels nostres teixits en presència de glucosa, i les diferents situacions metabòliques que podem trobar.

Cèl·lula ; Glucosa ;

Insulina ; Receptor cel·lular d’insulina.

Situació Normal: La insulina s’acobla als seus receptors cel·lulars, aleshores la glucosa passa de la sang a dins les cèl·lules, de manera que es pot utilitzar per l’organisme i baixa la glucèmia (glucosa en sang).

DMID o Diabetis tipus I: El pàncrees no produeix insulina i la glucosa no pot entrar a les cèl·lules, provocant diverses alteracions metabòliques, com la hiperglucèmia (glucosa elevada en sang), l’acidosi metabòlica, etc.

DMNID o Diabetis tipus II: Hi ha insulina a la sang però els receptors no funcionen o bé n’hi ha menys del que és necessari, aleshores disminueix l’eficiència d’acoblar la insulina, i d’entrada de la glucosa a les cèl·lules.

Signes i simptomes:
Augment de la set, tant a vegades que es veu com quant a líquid ingerit.
Augment de la freqüència el volum de la orina.
Pèrdua de pes malgrat l’augment de la gana.
Fatiga intensa. (provocada per la pèrdua d’electròlits amb l’orina)
Altres com: Infeccions de la pell, vagina o bufeta, Visió borrosa, etc.

Recomanacions generals:
Inicialment, en cas que es diagnostiqui diabetis es essencial seguir les recomanacions i instruccions del personal sanitari especialitzat: Metges endocrinòlegs, dietistes i infermeres. En tots els casos i molt especialment en cas de diabetis tipus I, només ells poden marcar-li les pautes a seguir per la seva alimentació, activitat i tractament.

La dieta del diabètic igual que qualsevol dieta ha d’estar adaptada a la persona en particular, tenint en compte l’edat, sexe, complexió física, ingesta habitual, activitat física, gustos i hàbits alimentaris, horaris, i també possibles hàbits de caire religiós.
El diabètic ha de procurar aprendre uns certs principis bàsics de nutrició (com els que varem tractar als primers articles ex. Concepte i tipus de Carbohidrats, Proteïnes, Greixos...), per poder entendre i adaptar millor la seva alimentació. Com millor comprengui aquests conceptes, major serà la flexibilitat de la seva dieta.
Calories: L’aportació energètica pot variar considerablement depèn del tipus de pacient, edat, activitat física, sexe, complexió, ingesta habitual...

Carbohidrats: L’aportació de carbohidrats total de la dieta serà igual o poc inferior a la de una dieta estandàrd. El que s’ha de tenir en compte es el tipus d’aquests, i la distribució al llarg del dia. Els carbohidrats d’elecció son els d’absorció lenta: fècules i farinacis. Els quals també es veuran afectats per la forma d’ésser cuinats. Els carbohidrats simples com els sucres, mel, etc. S’hauran de limitar a determinades ocasions i en quantitats molt controlades. El que no vol dir que estiguin prohibits.

Proteïnes: L’aportació serà molt similar a la de una dieta estàndard, mantenint un equilibri entre les de origen animal i les de origen vegetal.

Greixos: El control d’aquests es fonamental, per tal d’evitar l’obesitat i les complicacions vasculars, que es presenten freqüentment en persones diabètiques. Per tant s’aconsella disminuir la ingesta d’àcids grassos saturats i colesterol, que proporcionen els productes làctics complerts, les carns grasses i embotits, etc. I augmentar la ingesta d’àcids grassos insaturats, com els proporcionats per l’oli d’oliva i de llavors, els fruits secs, el peix blau, etc.

Fibra: Es recomanable augmentar-ne el consum, ja que la fibra ralenteix de velocitat d’absorció dels carbohidrats, reduint així les hiperglucèmies posteriors a la ingesta.

Vitamines i minerals: Les necessitats vitamíniques i minerals son les mateixes que per un no diabètic. Excepte que presenti augment de la orina, aleshores caldrà realitzar una reposició d’electròlits. Per altra banda, convé no abusar del sodi. (sal)

Aigua: Les necessitats hídriques també son iguals, llevat que es presenti augment de la orina, i per tant cal augmentar l’ingesta d’aigua per equilibrar les pèrdues.

Alcohol: S’ha de limitar la beguda només a ocasions especials i en poca quantitat. Ja que pot provocar alteracions de la glucèmia, i te efectes sedants i anestèsics que dificulten l’autocontrol. Cal marcar les pautes amb el seu equip mèdic.

Exercici: Es molt favorable sempre i quant sigui de manera regular i controlada, un exercici de forta intensitat no planificat, pot desencadenar hipoglucèmies, si no es prenen mesures de control per evitar-ho, com un aport extra de carbohidrats. Amb unes bones pautes i control de glucèmies les persones diabètiques poden realitzar esport com qualsevol altre persona. A menys que existeixin contraindicacions individuals.

Com podreu observar la limitació d’espai i l’amplitud del tema tractat només permet donar unes pinzellades, per tant probablement dediqui el proper article a ampliar el tema de la diabetis. Us agrairia que si teniu dubtes, o si esteu interessats que tracti algun aspecte en concret m’ho féssiu saber al e-mail: mgm.nutricio@gmail.com. També recordo que podeu consultar els meus articles (els aquí publicats i altres) per internet, a la pàgina: http://mgm-nutricio.blogspot.com/ o bé mitjançant la pàgina del Reddis.

Salutacions cordials. Mercè Gonzalo. Diplomada en nutrició humana i dietètica.

SABIES QUE...?

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Mon, 20 Aug 2007 10:46:00 +0000

Sabies que no totes les galetes ni cereals son iguals?

Sabies que hi ha diferències notables entre un i altres tipus de galetes i de cereals, segons la quantitat de sucre afegit, la quantitat i tipus de greix que se'ls addicioni, i per altres components de valor afegit que s'hi poden trobar...

Molts de vosaltres encara recordareu aquesta frase...

«¡Qué buenas son las María Fontaneda!».

No treballo per fontaneda ni rebo cap comissió a canvi d'escriure això però us en faig menció, degut que el canvi d'hàbits alimentaris de la població Espanyola, ha repercutit fortament en els nostres esmorzars i com a conseqüència en la davallada del consum de galetes maria.

Els cereals gairebé desconeguts fa unes dècades han passat al davant (I no tots son d'allò més recomanable nutricionalment, cal saber escollir). I no només això altres tipus de galetes amb altres components afegits, en alguns casos millors, i en molts casos pitjors també. I finalment i en el pitjor dels casos la "bolleria" també els ha passat al davant.

Us recordo que un bon esmorzar (població general) pot estar format per:

* Un got/tassa de llet. (En general semidesnatada).

* Galetes i/o cereals. (Sense massa sucre ni greix cap de les dues coses)
i (Quantitat variable segons edat, sexe i condició física)

* I una peça de fruita.

I aprofito per adjuntar-vos un article relacionat amb el tema:
http://www.elmundo.es/cronica/2002/339/1018871458.html

Si us interessa el tema, teniu dubtes, en voleu saber més i us agradaria que tractes el tema més profundament en un article, no dubteu en fer-m'ho saber als comentaris (sota l'article) o al mail: mgm.nutricio@gmail.com

MGM. Mercè Gonzalo Méndez. Diplomada en nutrició humana i dietètica.

ALIMENTACIÓ I BEGUDES PER UNA EXPEDICIÓ DE MUNTANYA

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Wed, 04 Jul 2007 14:59:00 +0000

Degut a l’arribada de l’època estiuenca i de vacances i esperant que gaudiu força de la muntanya aquest estiu, he decidit elaborar un article enfocat a l’alimentació que caldria seguir en una expedició de muntanya. (Les condicions suposades son d’alta muntanya però es pot extrapolar a les diverses pràctiques que porteu a terme).

Quan un grup d’excursionistes, alpinistes o escaladors es marquen com a objectiu una expedició de muntanya, han de tenir en compte, molts, i molt diversos factors per tal de que aquesta sigui duta a terme amb èxit. Alguns d’aquests factors són: La forma i preparació física dels components del grup, saber amb exactitud les dates i el lloc on s’ha de realitzar la expedició. Conèixer la climatologia, les diferents formes de transport que s’hauran d’utilitzar, la disponibilitat de diferents tipus de menesters a la zona, la necessitat o no de vacunacions, els permisos necessaris, el canvi de moneda, etc.
I entre aquests factors, es troba, sense dubte: l’alimentació, tant la d’abans, la de durant l’expedició i la posterior alimentació o realimentació. I que comprèn, no només els aliments sinó també les begudes que es prendran. L’alimentació sens dubte influirà de forma important en el rendiment dels expedicionaris, i per tant en l’èxit de l’expedició. Per tant hauran d’adaptar la seva alimentació a: la càrrega d’esforç que hagin de realitzar, a l’alçada i demés condicions de la muntanya.

Per tant en la nutrició per a una expedició s’ha de tenir en compte:
L’alimentació prèvia, posterior, i durant el transcurs de l’expedició.

L’alimentació abans de l’expedició ha de proporcionar a l’esportista un aport de carbohidrats suficient per tenir al màxim les seves reserves de glucogen muscular. Però, a més, en els esports com l’alpinisme, en que intervenen en combinació la força i la resistència, es molt important aconseguir unes bones reserves lipídiques. Ja que els lípids són una font energètica important en els esports de resistència. I perquè tenen un important paper com a termorreguladors, de protecció contra el fred, cosa molt necessària a grans altures. I en moments d’entrenament, previ a l’expedició es important un aport de proteïnes per afavorir el desenvolupament de la musculatura i la síntesi d’enzims i hormones. I per tant serà recomanable augmentar la proporció de proteïnes dels àpats posteriors a l’entrenament.

L'alimentació durant el transcurs de la expedició, la dividirem en:
1. Aliments, begudes, etc. que es transportaran des de el lloc d’origen dels expedicionaris fins al lloc on es realitzarà l’expedició.
2. Aliments, etc. que s’obtindran o compraran al lloc propi de l’expedició.

El primer grup ha de ser el més reduït possible, per minimitzar així els costos per l’equipatge, sobretot en el cas de que es viatgi en avió. A més, després tant el primer com el segon grup s’hauran de carregar al damunt, i per això, s’ha d’intentar que els aliments i begudes siguin el més lleugeres possible.
El Dr. HERRLIGKOFFER (cap d’expedicions) recomana: Transportar la menor quantitat possible d’aigua y material d’empaquetat. (cal indicar que l’aigua, es durà la menor possible però sempre la suficient) S’han de portar aliments amb el major contingut calorífic possible, es a dir: nutritius y que pesin poc. Respectar els gustos de cada un dels components de la expedició.

En quant a la beguda, en primer lloc em de tenir en compte que, en situacions d’esforç en alta muntanya hi ha una pèrdua hídrica molt important. Que es deguda a diverses causes. Com son: La sudoració, el contacte de la pell amb el vent sec i el consum d’aliments i preparats concentrats, pobres en aigua. I per tant s’aconsella beure freqüentment i no en quantitats excessives.
Gran quantitat d’autors recomanen les begudes riques en sals, front a l’aigua sola. Recomanant així doncs: begudes electrolítiques aquestes generalment porten: Na, K, Mg, P, Cl i Ca) , tauletes de sal, sopes salades, etc. Així com evitar el consum de begudes alcohòliques. Refrescos amb gas, massa ensucrats o refrescs de cola. Degut a que en situacions d’exercici físic intens s’acidifiquen els teixits i la sang, per la producció de àcid làctic i piruvic. Es recomana prendre begudes alcalinitzants, per tal de contrarestar aquest efecte. En quant a les begudes diürètiques com el te i la cervesa, són recomanades, per que permeten eliminar millor gran quantitat de toxines que genera l’organisme en aquestes condicions, però per altra banda són contraindicades en casos de deshidratació.

Pel que fa al menjar, és important diferenciar l’alimentació en les jornades de permanència al campament base i la de les jornades d’activitat.
Ja que en les jornades al campament base hi ha un consum predominant en proteïnes i lípids vegetals, i un aport de carbohidrats majoritàriament complexes.
Mentre que en les d’activitat hi ha un canvi substancial, es consumeixen sobretot proteïnes i lípids d’origen animal i l’aport de carbohidrats, és majoritàriament de sucres.

S’ha de tenir en comte que en les expedicions de muntanya s’ha de lluitar contra: el fred, la manca de O2 , l’esforç, la disminució de la humitat de l’aire, el pes de les motxilles, etc. I que a més, degut a l’alçada i al canvi d’atmosfera, la digestió serà més lenta, es veuran afectades les tècniques culinàries i es modifica el metabolisme i la viscositat sanguínia.
S’aconsella menjar freqüentment i en poques quantitats, per evitar les baixades de glucosa i les digestions pesades. Concretament, alguns autors proposen diverses menjades de entre 250 i 500Kcal, no massa espaiades, ja que degut al fred es produeix una combustió accelerada dels sucres i existeix perill de hipoglucèmia. En les condicions d’alta muntanya els aports nutricionals són els següents:
Un augment dels glúcids ja que són els que necessiten menys O2 per transformar-se en energia. Augment dels lípids per la seva elevada producció calòrica, pel seu paper termoregulador. I una disminució de les proteïnes per evitar l’acidificació dels teixits.
Evitant així doncs els aliments que provoquin acidesa, i donant preferència als alcalins.

El tipus d’aliments a consumir, seran majoritàriament aliments concentrats o deshidratats, per tal d’evitar el pes al màxim. S’escolliran aliments de poc pes, poc volum, facil digestió i fàcil conservació. Sense oblidar que per l’elecció s’han de tenir en compte els gustos personals de cada un dels expedicionaris. Sempre que sigui possible, consumir aliments frescos, sobretot fruites i verdures, pel bon aport de vitamines i minerals que aquestes proporcionen. Sino les podem aconseguir fresques optar per les deshidratades i evitar les llaunes, per problemes de conservació i transport.

Pel que es refereix al aport energètic hi ha realment moltes discrepàncies entre els diferents autors. Però el que sembla més apropiat (encara que, llògicament s’ha d’adaptar a cada persona) són al voltant de unes 3500 Kcal/dia (individu estandard: Home de 70Kg).
Encara que sovint no se’n consumiran tantes, degut a diferents factors, però principalment degut a la sacietat que provoca per la hipòxia.

I finalment en quant a els suplements en antioxidants etc...
Encara hi ha molts dubtes i incognites sobre el tema, però diversos autors apunten que en una estància perllongada a grans alçades es beneficiós un suplement vitamínic, i principalment, un suplement antioxidant. Hi ha autors que afirmen importants efectes positius sobre la suplementació de vitamina C en expedicions de alta muntanya. A més hi ha diversos estudis que demostren el efecte positiu dels antioxidants, front a les patologies propies de l’esport a grans altures.

Us recordo que el meu e-mail per qualsevol, dubte, suggeriment o consulta, és el següent: mgm.nutricio@gmail.com.

Salutacions cordials. Mercè Gonzalo. Diplomada en nutrició humana i dietètica.

SABIES QUE...?

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Wed, 27 Jun 2007 15:39:00 +0000

Sabies que no totes les carns son iguals?

I que cada una d'elles te diferents propietats, avantatges i desavantatges lligades sens dubte a la seva composició nutricional?

Podem diferenciar les carns en:

Carns blanques: Es consideren carns blanques la carn d’aus com el pollastre i el gall d’indi i la de conill. També hi ha autors que consideren blanques les obtingudes d’animals joves com la vedella, el cabrit i el lletó.
Carns vermelles o roges: Animals adults com la vaca, el bou, el corder...
Carns negres: Son les obtingudes de peces de caça.

També es classifiquen les despulles en:

Despulles vermelles: Sang, fetge, llengua, cor, pulmons, melsa...
Despulles blanques: Pàncrees, cervell, intestins, cansalada, óssos, extremitats...

Pel que fa la seva composició, malgrat complir certes característiques generals comunes, podem diferenciar i destacar:

Contingut calòric (Kcal):
La carn menys calòrica de les estudiades, es la de conill amb 85 kcal per 100 grams de carn. I la més calòrica el porc 207 kcal per 100grams.

Contingut en greix (lipids) :

El més baix correspon al gall d'indi, seguit del conill. Mentre que el més alt es el del porc.

Malgrat això cal destacar que el porc te un percentatge major d'àcids grassos monoinsaturats que de saturats. Recordem que els àcids grassos saturats son els menys aconsellables per la salut.

Contingut proteic:

El major contingut proteic correspon al pollastre (22,2g/100g), i el menor al conill (10,1g/100g).

Contingut glucídic:

En tots els casos la quantitat d'hidrats de carboni de la carn es menyspreable.

Minerals: La composició és variable, però podem destacar els fosfats de potassi, calci i magnesi, les sals de ferro i una mica de clorur sòdic.

Vitamines: Les majoritàries son B12 i niacina, B1 i B2 es troben en quantitats moderades. Hi ha petites quantitats de C i E, i traces de A i D.

Taules de composició d'aliments (CESNID; UB)

Dona'm la teva opinió sobre aquest article a l'apartat de comentaris.

També si tens dubtes o vols més informació m'ho pots fer saber, als comentaris o al mail de contacte: mgm.nutricio@gmail.com

MGM. Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica.

DUBTES? SUGGERIMENTS?

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Sun, 24 Jun 2007 16:40:00 +0000

Per qualsevol qüestió o dubte referent als articles publicats, o en general sobre nutricició. I també per fer suggeriments sobre properes temàtiques a tractar en les publicacions, ho podeu fer com a comentàris aqualsevol dels articles, als apartats corresponents, o també al mail: mgm.nutricio@gmail.com

UNA BONA ALIMENTACIÓ IMPLICA UNA ALIMENTACIÓ VARIADA.

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Sun, 08 Apr 2007 16:51:00 +0000

Com ja varem assenyalar al primer article una alimentació equilibrada, és aquella que permet a l’individu el manteniment d’un òptim estat de salut, alhora que li possibilita l’exercici requerit per la seva activitat. Això significarà que l’individu cobreix totes les seves necessitats nutritives.

I que son les seves necessitat nutritives?
Doncs depenent de factors com la constitució, l’edat, el sexe, l’activitat física, etc. Les necessitats diàries d’una persona adulta poden oscil·lar des de les 1000 Kilocalories fins les 3000 Kilocalories en termes generals i activitat habitual. En situacions d’exercici intens les necessitats energètiques diàries poden ascendir fins les 7000 Kilocalories, especialment en esports de resistència com el ciclisme de competició o l’alpinisme, en condicions climàtiques adverses.

Però... no tot són les Kilocalories!!!
Per alimentar-nos adequadament aquestes Kilocalories han d’englobar unes quantitats convingudes de nutrients. Es a dir, els aliments que mengem ens aporten greixos, hidrats de carboni, proteïnes, vitamines, minerals, fibra i aigua. Cada un d’aquests nutrients te la seva funció dins l’organisme i per tant cada un d’ells s’ha de prendre en quantitats suficients per no esdevenir deficitari i generar problemes de salut associats a aquest dèficit.

Com sabem si prenem quantitats suficients d’aquests nutrients?
La clau està en la varietat. Els aliments estan classificats segons els nutrients que ens aporten de manera majoritària. De forma que:

Aliments rics en hidrats de carboni: Cereals, llegums, tubercles, sucres…Tenen com a funció principal proporcionar energia que l’organisme utilitzarà ràpidament per dur a terme les funcions vitals i l’exercici.

Aliments rics en greixos: Olis, mantegues i margarines, nata, formatges grassos, alguns embotits, etc…
La seva funció principal es la reserva d’energia i el transport de vitamines solubles en greixos, necessàries per múltiples funcions de l’organisme.

Aliments rics en proteïnes: Carn, peix, llet i derivats, ous…La funció principal que desenvolupen es la de creació i regenerar estructures.
Les vitamines i els minerals es troben molt repartits pels diferents grups d’aliments i especialment en: Fruita, verdura, hortalisses, fruits secs, cereals, olis,etc…I les funcions que desenvolupen son francament molt diverses, de les quals podríem destacar una funció reguladora de múltiples processos que desenvolupa l’organisme, tals com la cicatrització, la vista, la mineralització òssia, el transport d’oxigen per part de la sang, i un llarguíssim etcètera.

La fibra, que forma part dels hidrats de carboni, però la tractem a part per la seva funció diferencial, es troba especialment en fuites, verdures, hortalisses, cereals, fruits secs... I té com a funció la regulació del transit intestinal proporcionant “aliment” a la flora bacteriana del nostre intestí, i per tant desplaçant altre tipus de flora no desitjable que podria a la llarga afavorir certes patologies.

L’aigua es un element essencial del nostre cos, per tant te una funció elemental en ell, com a propi formador de les estructures i fluids corporals i com a regulador de molts processos vitals.

La quantitat de cada un d’aquests grups d’aliments que s’han de prendre es pot saber aproximadament mitjançant la piràmide de l’alimentació equilibrada.

Es pot obtenir una idea més exacte de les quantitats adequades de cada grup d’aliments, mitjançant el concepte de ració alimentaria, que tractarem més endavant.

Desmentir falses creences:

No hi ha aliments que aprimen i aliments que engreixen, ni tampoc combinacions d’aliments que aprimen. Els aliments, tots contenen Kilocalories, en menor o major quantitat. Per tant tots poden engreixar si es pren un total de kilocalories superior al que necessita l’organisme.

La fruita no cal menjar-la en un moment determinat del dia, abans o després dels àpats com se sent dir a vegades. En cas de no tenir cap problema de digestió es pot menjar a qualsevol hora del dia, lo important es menjar-ne prou.

L’aigua, així com la fruita, es pot prendre, es més, s’ha de prendre en qualsevol moment. Tant dins com fora del àpats, i procurar veure’n com a mínim un litre o litre i mig diari, a més de la que prenguem en forma de infusions, sucs sopes i els demés aliments.

La mel no te propietats medicinals diferents segons el tipus de mel que es tracti, te propietats terapèutiques sempre i quant no sigui pasteuritzada, que es com es troba als supermercats, però les mateixes propietats en tots els casos. Podríem desenvolupar el tema, donat que es ampli, en un altre article si us interessa.

El meu e-mail per qualsevol, dubte, suggeriment o consulta, és el següent: mgm.nutricio@gmail.com.

Salutacions cordials. Mercè Gonzalo. Diplomada en nutrició humana i dietètica.

ALIMENTACIÓ EQULILIBRADA + ESPORT ADEQUAT= BONA SALUT

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Sun, 11 Mar 2007 10:59:00 +0000

Coincidint amb l’estrena de l’any, estrenem nova secció dins la revista del club.
Espero que aquesta secció sigui de la màxima utilitat i interès per a tothom, ja que en ella es tractarà fonamentalment d’alimentació, i de com aquesta ens pot proporcionar una via de salut, sempre lligada, és clar, a l’activitat física.

Malgrat que més endavant m’agradaria centrar-me en el tema de l’alimentació lligada a l’esport, principalment a esports de resistència com és el cas de l’excursionisme, i demés activitats pròpies d’aquest club. No oblidem que l’alimentació, i en aquest cas el fet de menjar, és un acte diari que ens condiciona molt, més del que generalment es pensa, la nostra salut i la nostra capacitat d’afrontar el dia a dia amb la major vitalitat i energia. De manera que ens permet prevenir, controlar i en molts casos guarir o contribuir a guarir les possibles malalties que ens puguin afectar. És per això que dedicaré els primers articles a fer una lleugera introducció en el món de l’alimentació, els grups d’aliments i el concepte de dieta equilibrada. I també com tots aquests conceptes, poden resultar massa teòrics i feixucs, dedicaré un parell d’apartats a recomanacions bàsiques i a desmentir falses creences populars, per desgràcia bastant esteses.

L’alimentació:
L’alimentació és un conjunt d’activitats i processos pels quals prenem els aliments portadors dels nutrients necessaris per al manteniment de la vida del nostre cos. Menjar, però, és pels humans quelcom més que alimentar−se o nodrir−se, ja que al voltant d'aquest fet s'hi barregen una infinitat de factors culturals, hàbits i costums adquirits, condicionaments econòmics i socials, per no anomenar els aspectes purament personals que condicionen en un moment determinat la tria alimentària. Aquestes activitats, les duem a terme d'una manera conscient i voluntària, és per això que, com tot procés voluntari, l'alimentació és susceptible de ser educada.

Concepte d’alimentació equilibrada:
Una alimentació equilibrada, actualment denominada saludable, és aquella que permet a l’individu, tant si és adult com si està en època de creixement o es troba en alguna situació fisiològica especial, el manteniment d’un òptim estat de salut, alhora que li possibilita l’exercici de diverses activitats que comporta cada tipus de treball.
Això significarà que l’individu cobreix totes les seves necessitats nutritives. La ració diària d’aliment ha d’aportar els principis energètics suficients, dividits en el que anomenen macronutrients, popularment coneguts com: Greixos, hidrats de carboni i proteïnes. I altres nutrients de funció eminentment reguladora, que anomenem micronutrients, aquest segon grup el formen les vitamines els minerals i l’aigua. A piràmide adjunta assenyala de forma gràfica la distribució òptima dels diferents grups d’aliments en la nostra dieta. Situant a la base de la piràmide els aliments de consum més habitual i al cim els d’ús més ocasional. Un altre dia parlarem de racions i freqüència d’aquestes.

Grups d’aliments:
Com podem veure a la piràmide alimentària, els aliments s’agrupen en conjunts segons les seves característiques. La forma d’agrupar els aliments és força complexa, el que fa que puguem trobar grans diferències en diverses fonts bibliogràfiques que consultem.
Una de les classificacions bàsiques és la següent, que té en compte fonamentalment les funcions principals dels diversos grups d’aliments:

Aliments energètics: Cereals, llegums, tubercles, sucres i greixos.
Funció: proporcionar energia.

Aliments plàstics: Llet i derivats, carn, peix, ous.
Funció: Creació i regeneració d’estructures.

Aliments reguladors: Fruita, verdura i hortalisses.
Funció: Regulació de diversos processos de l’organisme.

Recomanacions:
Menjar poc a poc i mastegar bé.
No saltar-se cap àpat.
Mantenir un pes estable, ja que és signe d’un equilibri nutritiu.
Realitzar entre 3 i 5 àpats al dia, tendint preferiblement cap als 4 o 5. Cosa que significa dividir el que habitualment mengem en major nombre d’àpats, no que mengem més pel fet de fer més àpats.

Desmentir falses creences:

Per no enredar ningú, vull aclarir que les frases a continuació són certes, desmentint falses creences implícites dins la frase.

L’aigua no engreixa, precisament és l’única substància de totes les que prenem que no ens aporta kilocaloríes.

El pa no engreixa ni més ni menys que altres farinacis com ara la patata, l’arròs o la pasta.
Tots els greixos no són dolents. No podem classificar els nutrients com a bons ni dolents, ja que cadascun té la seva funció característica dins l’organisme. El que cal és prendre’n de tot la mesura justa i necessària.

Els espinacs proporcionen ferro però cal tenir en compte que el ferro dels vegetals no s’absorbeix amb la mateixa eficàcia que el dels productes animals. De manera que en cas de dèficit de ferro és convenient escollir productes com les carns vermelles, certs embotits, etc, sempre tenint en compte el contingut de greix d’aquests. D’altra banda per absorbir millor el ferro dels vegetals podem acompanyar la seva ingesta de productes rics en vitamina C com els cítrics, el kiwi, la pinya, les maduixes...

Mercè Gonzalo Mèndez
Diplomada en Nutrició Humana i dietètica.

Per qualsevol dubte o suggerència podeu adreçar-vos a mgm.nutricio@gmail.com

PRIMERA PUBLICACIÓ

noreply@blogger.com (MGM mgm.nutricio@gmail.com) — Tue, 27 Feb 2007 17:48:00 +0000

A partir d'ara publicaré periòdicament articles sobre nutrició aqui.

MGM